L’Alimentació en la Gent Gran

Els aliments compleixen en l’organisme la funció de creixement, reparació de teixits envellits i el manteniment del nivell d’activitat. Quan la dieta té una proporció correcta dels diferents aliments, les substàncies nutritives que contenen proteïnes, lípids, hidrats de carboni, vitamines i minerals permeten a l’organisme desenvolupar-se normalment.

La tassa metabòlica disminueix amb l’edat i, per tant, les persones grans necessiten menys calories que abans. La dieta d’una persona gran haurà de tenir d’entre 1900 a 2100 calories al dia. Aquesta dieta ha de contenir una equilibrada aportació de proteïnes, grasses i carbohidrats, així com suficients vitamines i calci. Es recomana pel seu contingut en fibres, la ingesta de pans de gra integral i de cereals. En quan a les necessitats proteiques, la gent gran té les mateixes que les de les persones joves. No obstant, la gent gran pot necessitar menys consum de grassa a conseqüència de la seva capacitat disminuïda per sintetitzar i excretar els lípids i per reduir el risc de patir malalties coronàries i patir obesitat.

Per fer els aliments més assequibles a les condicions físiques de la persona gran, és important saber que:

  • Els aliments haurien de ser de fàcil masticació i deglució.
  • Es millor fer 5 o 6 àpats al llarg del dia, que no menjar en grans quantitats.
  • Mantenir una dieta variable.
  • Donar importància als derivats lactis.
  • Ingerir poc sucre.
  • Limitar el consum de sal.
  • Donar prioritat als aliments amb grasses poliinsaturades com olis vegetals (oliva) o els peixos.
  • Donar importància a la fibra, ja sigui en cereals o en pans integrals.
  • Prendre un litre d’aigua o de sucs al dia com a mínim.
  • Per donar major gust als menjars, utilitzar condiments i salses aromàtiques.

Nutrition en los mayores

Les quantitats recomanades en una dieta equilibrada d’un dia són:

  • 2 cullerades d’oli d’oliva.
  • 2 o 3 racions de llegums.
  • 3 o 4 racions d’hidrats de carboni (pasta, pa, patata o arròs).
  • 2 racions de proteïnes, entenent com a proteïnes no específicament la carn, sinó també els ous i el peix.
  • 2 racions de verdura.
  • 2 o 3 racions de lactis. Per aquelles persones grans que tenen intolerància a la lactosa poden obtenir proteïnes i calci d’altres fonts com són els vegetals, les nous o les faves.
  • 2 o 3 peces de fruita.
  • 2 litres d’aigua.

 

Canvis i alteracions en relació a l’alimentació de les persones grans
Alteracions nutricionals generals Disminució del desgast energètic diari.
Pèrdua ­­­­­d’activitat Disminució capacitat respiratòria, funció renal, motilitat gastrointestinal i augment estrenyiment.
Deficiència en la vitamina D i aparició de trastorns ossis Teoria de que és degut a la disminució de l’exposició al sol, junt als canvis en l’intestí i fetge que interfereixen en el metabolisme.
Problemes dentals Caiguda de les dents junt a la disminució de la salivació, pot produir dificultats de masticació. S’eviten aliments com carns i fruites fresques amb conseqüents deficiències nutricionals.
Disminució de la ingesta de líquids Degut a la disminució de sensació de sed i limitació de líquids autoimposada per compensar la incontinència.
­Aparició de malaltia Estovament ossi generalitzat degut a un trastorn metabòlic que interfereix en l’acció de la vitamina D, doblegant i deformant els ossos.
Aparició de l’osteoporosi Formació d’espais anormals en l’ós, hi ha una amplificació en els seus conductes, tornant-se porosos i menys densos. Provoquen susceptibilitat a tenir fractures.
Desnutrició Factors físics i psicosocials. Deficiències vitamina A, B, C i de ferro.
Sobrenutrició Resultat dels patrons alimenticis de tota la vida, junt amb la falta d’exercici.

 

Tipus de dietes

Els diferents tipus de dietes possibles per a malalts són:

Basal/opcional.

Líquida:

Semilíquida.

Semitova.

Fàcil masticació.

Tova/gàstrica.

Túrmix.

Túrmix pastós/espès.

Sense grassa.

Diabètic (control d’hidrats de carboni).

Hipoprotèica.

Túrmix diabètic.

Hiposòdica (baixa en sal).

Restricció de potassi.

Hipercalòrica/hiperprotèïca (rica en calories i proteïnes).

Astringents.

Sense residus.

Rica en fibra.

Pancreatitits.

Gastrectomitzat.

Sense lactosa.

Sense gluten.

Ovolacteovegetariana.

Una comida saludable

Llista d’aliments amb les seves propietats i funcions

Aliment Que conté Per a què serveix
Oli d’oliva Àcid oleic, vitamina E. Disminueix el nivell de colesterol, antienvelliment.
All Compostos asofrats. Estimula el pàncrees i el fetge, redueix el colesterol, ajuda contra la hipertensió, preveu el càncer.
Albercoc Provitamina A. Bona vista, pell jove i maca, preveu el càncer.
Escarxofa Cinarina. Redueix el colesterol i actua com a eliminador de grasses i líquids.
Arròs Hidrats de carboni, proteïnes, vitamines grup B. Redueix el colesterol, aporta energia, preveu la diarrea.
Tonyina Àcids de grassa omega-3. Redueix el colesterol i triglicèrids, preveu problemes circulatoris, antidepressiu, anticancerigen.
Bròquil Fibra, sals minerals, vitamines. Preveu l’estrenyiment i l’envelliment, preveu el càncer.
Ceba Quercetina. Ajuda contra els refredats, elimina la mucositat, és diürètica, ajuda contra la arteriosclerosis i càncer de bufeta.
Cereals integrals Proteïnes, vitamines B i E, minerals, ferro, magnesi. Estimulen la digestió, protegeix l’intestí, preveu el nerviosisme i milloren la qualitat de son.
Ou Proteïnes, moltes vitamines i minerals. Aliment complet que aporta energia i equilibra el sistema nerviós.
Kiwi Vitamina C, potassi i fibra Antidepressiu, preveu refredats i l’estrenyiment, regula la pressió arterial.
Llegums Fibra, proteïnes, minerals, vitamines del grup B. Controlen els nivells de glucosa en la sang, evita l’estrenyiment, redueix els nivells de colesterol.
Llimona Vitamina A, B, C, K i P Cuida les genives, la pell, les dents i els ossos, és antisèptic i depuratiu.
Poma Vitamina C, minerals, fibra Antienvelliment, ajuda a controlar els nivells de glucosa en sang.
Taronja Vitamina C, minerals, fibra Antienvelliment, preveu la depressió i el càncer, preveu l’estrenyiment i redueix el colesterol.
Nous Àcid linoleic. Redueix el colesterol i els triglicèrids, milloren la circulació.
Soja Proteïnes, fibra, fitoestrògens. Preveu l’osteoporosis i el càncer i redueix els símptomes associats a la menopausa.
Tomàquet Fibra, vitamina A i C, àcid fòlic. Preveu alguns tipus de càncer, ajuda contra l’estrenyiment, ajuda a prevenir problemes de la vista.
Iogurt Proteïnes, calci. Preveu infeccions, regula la flora intestinal, preveu la osteoporosis.
Raïm Rica en minerals. Depurativa, antioxidant, anticancerígena, millora el reuma i la hipertensió, ajuda en estats d’estrès.
Pastanaga Vitamines i minerals. Antioxidant, protegeix  la pell i les mucoses, aporta defenses contra les infeccions i millora la salut de la vista.

Font: Cuidar al que cuida. Margarita Rojas.

 

Situacions que plantegen dificultats en l’alimentació

  • Dificultats de deglució

Davant les dificultats de deglució, el cuidador s’ha d’assegurar que el menjar tingui una consistència adequada, és a dir, que sigui una massa suau i uniforme per tal de que no es dispersi en la boca.

En aquells casos que la persona dependent mengi poc, es pot enriquir el menjar utilitzant llet, formatges, olis, ous, maionesa, nata fresca, entre d’altres.

També s’ha de tenir en compte que els àcids faciliten el reflex de deglució.

En quan als espessos, es poden utilitzar aquells que venen a la farmàcia. Els espessors com la farina de blat, el puré de patata o el rovell d’ou augmenten el valor calòric i, per tant, serà recomanable en aquelles persones que mengen poc, però contraproduent en qui tingui excés de pes.

Alimentación Sana

  • Persones enllitades

El cuidador ha de procurar que la dieta contingui molt líquid: aigua, sucs, sopa. Si s’ennuega es pot donar la beguda amb un biberó.

Una quarta part de la dieta haurà de contenir proteïnes, perquè d’aquesta manera es fortificarà el seu teixit muscular i la pell.

No convé consumir en excés hidrats de carboni, ja que aquests aporten una sensació de sacietat que pot provocar la pèrdua d’apetit.

Les grasses (oli d’oliva, salmó, sardina, etc.) milloren el sabor d’aliments, a més de realitzar funcions com fer de vehicle a les vitamines A, D, K i E. Redueixen la secreció àcida de l’estómac i regulen la seva activitat muscular. Els fregits poden produir trastorns digestius.

  • Malalts terminals

Una de les complicacions que apareix en el malalt terminal és la sequedat de boca, com a conseqüència de la malaltia o del tractament (radiació, morfina, etc.). Davant d’això, l’ús fraccionat de líquids (aigua, infusions, etc.) unit a la realització de cures freqüents en la boca són molt eficaces. Si s’aplica això, l’ús de sueroteràpia es redueix al 5-10% de malalts en l’hospital quan s’apliquen aquests principis, i en el seu domicili el seu ús és pràcticament nul.

En la situació d’agonia la dieta ha de limitar-se a petites ingestes de líquids i a cures de la boca; la hidratació o nutrició parenterals no milloren l’estat dels malalts agònics i la major part de la medicació pot subministrar-se per via subcutània o rectal.

  • Alimentació per sonda nasogràstica : ENTERAL

L’alimentació nasogàstrica només ha de començar a ser administrada quan la infermera confirmi que la sonda està en l’estómac. L’alimentació vepreparades comercialment, és líquida i conté varietat de nutrients segons les indicacions del metge.

La barreja de l’alimentació ha d’estar en temperatura ambient, ja que els líquids calents o freds poden irritar la mucosa gàstrica. És important que no s’administri l’alimentació amb una pressió indeguda, ja que pot produir el reflex del vòmit. Es canviarà periòdicament l’esparadrap que subjecti la sonda al nas per mantenir una bona higiene i prevenir complicacions.

  • Alzheimer

A mesura que avança la malaltia d’Alzheimer es va fent cada cop més manifestes les dificultats en el moment de menjar. La demència incipient pot causar canvis en els hàbits dietètics i, per tant, la malnutrició pot ser una conseqüència més que una causa del deteriorament cognitiu. A més, es sap que es produeix una disminució dels nivells dels neuropèptids en el plasma i el cervell i de noradrenalina cerebral, tots ells estimulants de la ingesta. També es donen alteracions en el comportament alimentari i situacions de rebuig en la ingesta causades per l’apràxia o l’agnòsia. El conjunt de tots aquest factors afavoreix el rebuig d’aquests malalts davant dels aliments.

 

En la demència tipus Alzheimer, la disfàgia apareix generalment a mesura que progressa la malaltia. La disfàgia pot ser causa de complicacions que comprometen la vida del malalt a curt i mig termini, tals com ennuegar-se, infeccions respiratòries i deshidratació o desnutrició. La causa immediata de mort més freqüent en malalts d’Alzheimer, és una infecció potencialment mortal, com la pneumònia, habitualment relacionada amb factors de risc com les dificultats en l’alimentació.

 

Futuro Sanitario de Pilar Lopez Guirao

www.futurosanitario.com

info@futurosanitario.com

Futuro Sanitario

Comparte

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *